UNA PELI: RETORNO A HANSALA

20, més de 40, les nostres costes, un centenar, 15 ofegats, 8 cadàvers… sabeu estes dades a que fan referència?, doncs a les notícies que ja fa temps estem farts d’escoltar sobre inmigrants aplegats a les nostres costes, ofegats molts d’ells, o malalts, assustats, i en males condicions de salut.

Ahir vaig anar al cinema a veure “Retorno a Hansala” de la directora Chus Gutiérrez, i després d’una pel.lícula d’estes característiques i amb esta història dramàtica que encara ho és més quan sents una complicitat produïda per la bona actuació dels personatges, el primer que vaig pensar en aplegar a casa va ser: “la veritat és que fa temps que no aplega cap patera”, i mira, just este matí agafe un periòdic i veig el següent: “Al menos 21 inmigrantes mueren por el hundimiento de dos pateras frente a Libia”. Que vos sembla?, com és la vida, quines casualitats, i quina forma un tant diferent de vore esta nova noticia després d’haver vist el film. El que més en va cridar l’atenció de la peli, a banda del perquè d’actuar dels seus personatges, és el que diu un d’ells, en concret una jove de Hansala que va aplegar a Algeciras farà uns 5 anys, i que diu més o menys així: “Tots volen anar-se’n de Hansala, saben que poden morir però no els importa, i si no van a Espanya d’una manera aniran d’un altra”.

No sé, si voleu vore el film a mi m’ha semblat prou interessant.