Quan vas en el bus en una ciutat com Alacant, on la major part de la població no parla valencià (jo personalment no m'he trobat mai amb el percentatge que si en parla), no d'eixa de ser estrany, fins i tot curiós escoltar pels primers seients del bus a una mare que li canta al seu menut "sol solet vine a a vore'm vine a vore'm, sol solet vine a vore'm que tinc fred" i he tingut una mena d'alegria nostàlgica en comprovar que encara puc escoltar no sols el valencià sinó també les cançons que ja a mi en cantavan en la infància.Un "kit kat": Xeli estic preparant la teua felicitació, no vaig voler fer-la per al dia 21 per no trencar amb la tradició de les felicitacions tardanes
2 comentaris:
si, si, tradició de felicitacions tardanes, x no dir: ai, q no me n'he recordat!! (cosa q tb ha passat amb el teu aniversari....)
Tot aplega, tot aplega
Publica un comentari a l'entrada