Diuen que a l'estiu tot el món viu i tant vivim que s'oblidem de fer el que de normal fem, encara que en el cas d'este blog no ve sent molt habitual escriure de manera continua, pel que podriem dir que haver estat dos mesos sense escriure ni una paraula tampoc és estrany.
En fi, que des de fa dos mesos han passat moltes coses, i tres són els aniversaris que hem celebrat, més un altre, algo improvisat, que va succeir a la plaça de bous la nit de la cavalcada de Sant Agustí o el que coneixem com "La Nit Màgica". Ací vos deixe un video que més que imatge té só
I deixant de banda eixa nit tant estupenda, felicitant primer a Jose Antonio, també hem de comentar el II Festival a Maria d'Or amb la celebració dels aniversari d'Elena i Maria.
Ja sé que les fotos no són molt bones però l'essència està, no??
Elena i Maria, Maria i Elena, quin tàndem, no? el fet que nasqueren el mateix dia ha marcat el seu destí i si no mireu: són amigues des de menudes, com que les dos són del mateix dia i mes també han anat sempre juntes a classe, fins i tot quan a 6é d'EGB van passar Elena (si no recorde mal) al grup A ésta va tindre uns moments d'angoixa perque es veia soles en un grup un poc desconegut, però superats els moments de tensió, van traslladar Maria també a l'A, casualitat o destí??
Després les dos pensen en estudiar el mateix a Ontinyent, i algo que no hem d'oblidar, són de la mateixa filà!! i més coses, les dos viuen (vivien) al mateix pati. Així és que tenim tota una vida unides per les semblances, l'única cosa que les diferència és que una és del València i l'altra del Madrid, però poc més, algo sense importància si tenim en compte que tampoc és que els agrade massa el futbol, que per contra els agrada i prou a les seues parelles, menys mal que estes si són del mateix esquip.
I, gràcies a estes coses que tenen en comú tenim unes quantes fotos de les dos juntes perque posar-ne de les dos per separat haguera allargat si cap més este post.
Esta és per a fer-se unes risetes. Eixida de pont a la caseta de Montse. La festa del "plumifero"
Esta també és en plan risa per recordar vells temps i per vore quines combinacions tant horroroses duiem. Pot ser pensarem que anavem be, no?:
I al mateix temps que bufavem ciris per a les nascudes l'1 d'Agost de 1983 també ho feiem per la nova mestra d'Infantil que té el món valencià de l'ensenyament, Montse, que va aprovar la passada convocatòria d'oposicions i va traure PER FI la seua plaça. I dic per fi perque després d'uns anys de treball intentant fer-se un raconet a les escoles ho va aconseguir, així que també MOLTES FELICITATS. El regalet va ser un "kit" de supervivència del bon mestre que li vam entregar mentre li cantavem "funcionària feliç". Hi ha video també però supose que si el penje tal vegada en deixen de parlar, així que ho deixaré correr.
De nou, felicitats. I a vore si els de Novelda et tracten bé!!
I ja apleguem al dia 11 de Setembre, però no del que tots penseu, jo vaig a parla del dia 11 de Setembre de fa 26 anys i és que eixe dia va naixer Patricia Silvestre Satorres, Patricia per a nosaltres i Patri des de que està al costat de José Mª, Jose per a ella, Grouxo per a nosaltres, quin lio de noms...., els que no sé com criden a Patricia són les parelles de novios, els de l'imserso i els grups escolars que van a buscar-la per a que els monte un bon viatge!!
És fan de l'esquí i ara de la bicicleta!! Es calça unes malles, una samarreta i el casc i a correr per ahí, estes amigues meues cada vegada en sorprenen més (menys mal que és per a bé!!). Total que a la nova "Perico Delgado" també li agrada la platja i treballar a Ontinyent :) però per aplegar ací ha passat per diferents llocs com ara Alacant, València, Gandia i un lloc llunyà rodejada de muntanyes i neu del que ara no recorde el nom. A Gandia venia a visitar-nos al pis d'estudiants i ara a Ontinyet visita a Elena al Centre Comercial, ella diu que és per vore l'amiga però jo sé que vol mostretes de cremeta, jeje.
Si li preguntes que vol per a beure et dirà que una fanta de llima encara que els dies de panellet s'anima i es fa una clareta o quan era jove també es decantava per un vinet això si amb casera que amb el del maset es pot fer. Ah i no pot menjar-se els gelats molt freds, així que vore-la com s'en menja un és molt divertit i és algo que la caracteritza.
Des de les carxofes con amor, MOLTES FELICITATS artista. A vore quan ens pots ensenyar ja ta casa!!
I açò és tot que no és poc.
Adéu i salut
... a ser esta altra
